Davant el debat sobre l'ampliació de l'aeroport cal dir, des de l'entorn empresarial, que l'ampliació que proposa Aena no és la solució, ja que els impactes negatius superen als beneficis aparentment promesos.
L'aeroport es va dissenyar per a operar amb pistes independents, però funciona normalment amb pistes segregades, una operativa ineficient. S'ha demonitzat l'operació amb pistes independents quan on cal posar el focus és en la intensitat en nombre de vols, en les franges horàries on es realitzen i en el tipus d'aeronaus que es prioritzen, que és el que ens ha de preocupar per a la salut de la ciutadania. El que fa falta és millorar infraestructures i gestionar recursos de manera eficient. Fa falta un model aeroportuari català que respongui als interessos del país. La gestió actual per part d'Aena no és la més adequada, hi ha alternatives més sostenibles i beneficioses per a l'economia catalana. L'allargament de la pista pel costat mar pot afectar el creixement del Port de Barcelona, limitant la instal·lació de grues necessàries per a vaixells grans, i posant en risc la seva competitivitat i una part essencial de l'economia catalana. No es tracta d'un fals dilema entre medi ambient i economia, entre ànecs, persones i empreses. Fa falta una gestió intel·ligent i sostenible que no posi en perill al territori ni al futur econòmic del país.
Aena com a problema central
Aena controla els aeroports a Espanya, incloent-hi El Prat, prioritzant els beneficis econòmics sobre el bé comú. Un canvi de model és necessari, com en els aeroports de Londres, on la gestió pública i independent protegeix a tots els actors implicats amb una regulació transparent. Inclou Heathrow i Gatwick com a aeroports principals per a vols de llarg recorregut i negocis, mentre que uns altres, com Stansted i Luton, s'especialitzen en vols de baix cost. A diferència d'Aena a Espanya, que centralitza la gestió dels aeroports, a Londres els diferents aeroports són gestionats per entitats separades amb una estratègia comuna. Les estratègies les estableixen les institucions públiques conjuntament amb els actors econòmics i socials del país i les executen els operadors privats, com Aena.
Barcelona - El Prat hauria de seguir un model similar, amb El Prat per a vols intercontinentals i Girona i Reus per a turístics i de baix cost, connectats per tren, i Alguaire com a centre logístic dedicat a càrrega aèria, el nostre Memphis. La gestió integrada dels aeroports de Catalunya permetria repartir el trànsit i evitar concentracions que generen desequilibris i externalitats negatives. Cal reforçar les connexions ferroviàries entre aeroports catalans per a distribuir la càrrega de vols i impulsar connexions regionals i internacionals amb tren. Això contribuiria a la lluita contra el canvi climàtic, reduint la dependència del transport aeri.
L'aeroport del Prat necessita millores, però haurien de centrar-se segurament a construir una terminal satèl·lit, però sobretot a remodelar la T2 i tenir una millor connexió amb la T1, augmentant la capacitat de de intercanvi de passatgers. També es poden fer millores en els sistemes d'aproximació, per a augmentar la capacitat del camp de vol sense grans inversions.
Impacte sobre el Port de Barcelona
Un tema del qual ningú parla i que és crític, l'allargament de la pista costat mar, pot afectar negativament el Port de Barcelona, limitant la instal·lació d'infraestructures clau per a operacions amb grans vaixells, afectant el desenvolupament econòmic a llarg termini. La tendència del comerç marítim és utilitzar vaixells cada vegada més grans, per això el Port està realitzant una forta inversió per a aconseguir disposar de majors calats, noves terminals de càrrega, etc. Per tant, qualsevol projecte d'ampliació que es plantegi per a l'aeroport del Prat ha de tenir en compte a la primera infraestructura competitiva que té la nostra economia, el Port de Barcelona.
En resum, l'allargament de la pista costat mar no és necessari per a desenvolupar a Barcelona com hub intercontinental. És molt més eficient tenir una gestió integrada dels aeroports catalans, invertir en millores ferroviàries i optimitzar les infraestructures existents.
Ignasi Sayol és President de PIMEC Logística i del Clúster Logístic de Catalunya, CEO d'Inprous i membre de la junta directiva d’Oikia.
Aquest article ha estat publicat al diari El Periódico, el 19 de febrer de 2025.
