1. El context:
1.1 Baixa producció
El desplegament de les energies renovables a Catalunya no ha avançat amb la mateixa velocitat que a la resta de la península i Europa. L'acumulació de malentesos, la falta de pedagogia, la inestabilitat política i social, l'excessiva politització de la qüestió i la radicalització de posicions han abocat el país a un carreró de difícil sortida i a una realitat reflectida en xifres prou eloqüents i indiscutibles: La producció d’electricitat renovable a Catalunya és molt petita en comparació a Espanya i Europa. Només arriba a un 15,6% i, sense el còmput de la hidràulica, la xifra es redueix a un 9,9%. Això contrasta amb el percentatge d’energia renovable al conjunt d’Espanya on ja s’ha superat el 50%.
1.2 L’energia renovable es pot i s’ha de generar aquí
Per què apostar en el desplegament de les renovables a Catalunya?
En primer lloc, per prescindir de l’energia fòssil que tants problemes comporta com contaminació letal per als éssers vius, conflictes bèl·lics o situacions d’abús de monopolis i oligopolis. Així mateix, per recuperar els recursos econòmics que ara consumeix Catalunya en petroli i gas. Són 15.000 milions d’euros cada any (41 cada dia) que podríem estalviar i destinar-los a altres comeses.
En conseqüència, hem de tornar a generar la nostra pròpia energia com ho havíem fet en el passat, abans de l’aparició de petroli i gas. La diferència és que ara en necessitem molta més i que el nou model energètic basat en renovables comporta que per desenvolupar-les cal un ús més extensiu del territori, uns milers d’hectàrees. En el cas de Catalunya unes 80.000 segons tots els experts i el mateix instrument de planificació del Govern de la Generalitat PROENCAT 2050.
1.3. Les comarques més poblades no disposen d’espai
Les comarques metropolitanes de Catalunya no podran generar l'energia que necessitaran per falta d’espai però hauran d’aprofitar al màxim els llocs antropitzats i nous espais coberts per destinar-los a refugis climàtics de nova creació i multi-usos. Així mateix, en paral·lel, hauran de portar l’energia de fora com sempre, amb la diferència que fins ara els centres de generació estaven situats en pocs punts del país o en el cas dels combustibles fòssils en altres països llunyans. És a dir, als indrets on viu més gent no tindran possibilitats de generar l'energia necessària per cobrir les seves necessitats inclús aquelles més primàries a nivell domèstic. Hauran de ser les comarques que disposen dels recursos les que haurà de fornir d’energia el conjunt del país.
1.4 Els territoris amb més possibilitat de generació poden generar renovable però reclamen equilibri territorial
Les comarques de l’anomenada Catalunya buida i les que tenen més recursos fotovoltaics i eòlics, estan disposades a assumir aquest servei però també reclamen que serveixi per tenir més possibilitats de desenvolupament econòmic i social i evitar la despoblació.
El DECRET LLEI 24/2021, de 26 d'octubre, d'acceleració del desplegament de les energies renovables va intentar posar remei a aquesta situació imposant l'obligació als promotors de parcs eòlics i solars de la participació del territori. La intenció era bona i positiva perquè es reconeix per primer cop que els territoris han de rebre algun benefici més enllà del que perceben els propietaris dels terrenys. Però no ha donat prou resultat per la malfiança de la ciutadania envers el promotors, la majoria dels quals són desconeguts i llunyans, per falta de recursos econòmics del territori i perquè els propis promotors no han acollit la mesura amb entusiasme sinó amb resignació i passen el tràmit de puntetes i gairebé sense publicitat.
1.5 Calen altres mesures
Tenint en compte tota la informació ja exposada, esdevé necessària l’adopció de mesures que promoguin una participació real amb instruments societaris com cooperatives i comunitats energètiques potents, amb estímuls crediticis i econòmics atractius, amb atenció i tractes específics als ens de l'administració local i del teixit econòmic i social.
Altrament, les situacions de rebuig i de bloqueig es perpetuaran perquè tot i la imperiosa necessitat d'abordar de forma decidida la lluita contra el canvi climàtic, que hauria de ser prioritària, seran més forts els sentiments de marginació.
És per això que proposem desplegar renovables al conjunt del país, i fer-ho a través de la participació com un imperatiu ètic però també com una ocasió de noves oportunitats econòmiques, així com de millora o recuperació de la biodiversitat.
2. Nous camins de participació, de millora del territori i de la biodiversitat: 2.1 Ampliar i afavorir les possibilitats d’inversors locals
Més enllà de la possibilitat que contempla el Decret 24/2021 esmentat i per tal que no es limiti a aquelles persones que disposen de recursos econòmics per invertir sinó que abasti al conjunt de la població independentment de la capacitat econòmica, proposem que es doni suport a la participació dels ajuntaments i s’ampliï a altres col·lectius, petits inversors i comunitats energètiques de la comarca, la vegueria, i finalment de tot Catalunya, garantint així una inversió més plural i diversa de forma que la distància no sigui un impediment. Entre els criteris s’ha de tenir present: (i) El municipi on es projecta
la instal·lació, tant de la infraestructura de generació com la d'evacuació; (ii) Els municipis veïns; i (iii) Els de la comarca.
En un segon ordre de prelació, admetre reserves de ciutadans que acreditin segones residències i persones de la mateixa província. I, en un tercer ordre de prelació, qualsevol persona resident a Catalunya.
2.2 Protecció a la biodiversitat
El canvi climàtic és un dels cinc principals causants de la pèrdua de biodiversitat, i el sector energètic és un dels principals sectors que el provoquen. La descarbonització de la matriu de generació ha de ser la resposta a aquest problema, i la impantació de les energies renovables l'eina principal. Tanmateix, un desplegament intensiu i desordenat de les renovables, sense una gestió acurada i sensible amb les exigències de preservar l’equilibri mediambiental, pot afectar aquesta pèrdua d'hàbitats i agreujar la desaparició de les espècies de flora i fauna més vulnerables.
Prenent les accions adequades, aquests impactes poden mitigar-se i fins i tot compensar-se per igualar o millorar la situació de partida. Unes bones pràctiques en la planificació, construcció i desenvolupament poden reduir en gran mesura els possibles impactes negatius sobre els ecosistemes, pràctiques que s’han d’acompanyar de protocols de seguiment, fiscalització i revisió constant.
Per altra banda, el desenvolupament de les renovables pot incidir en un canvi de rumb d'activitats agràries i ramaderes intensives i insostenibles, lesives també per tant de la biodiversitat. La implantació d’energies renovables amb models sostenibles i respectuosos, pot ser una oportunitat per a la transició cap a models de generació alimentària regeneratius i, alhora, de foment d'ocupació i potenciació del producte de qualitat i traçabilitat. És a dir, no només és possible, sinó que esdevé imprescindible,
una perspectiva holística que integri – i no les faci competir – urgències en els reptes globals de preservació de la biodiversitat, la producció d'aliments i de generació d'energia renovable.
2.2 Fons de mediació
És necessari que la manca d’eines no sigui un obstacle i, per això, proposem que es creï, per part de la Generalitat, un fons per la mediació en el territori, dotat de recursos i de mecanismes per acreditar aquesta compti amb professionals neutres i a la vegada compromesos amb el desplegament de les renovables amb voluntat de pacte entre els promotors i els territoris acollidors d’aquestes infraestructures.
2.4 Extensió dels concursos de capacitat d’accés a la xarxa de transport:
El juny de 2022 el Ministeri per a la Transició Ecològica va publicar una proposta d'ordre per la qual es regulaven els concursos de capacitat d'accés a la xarxa de transport. S’establiren criteris temporals (13 punts) amb prevalença dels criteris de desenvolupament més ràpid; criteris tecnològics (25 punts) on es valora els percentatges d’autoconsum, emmagatzematge, hibridació o re-potenciació; criteris
sociodemogràfics (19 punts) on es valora el baix percentatge d’expropiació, la participació d’empreses de l’àmbit de la UE, la participació d’empreses o inversors del municipi, la reinversió en el municipi; criteris ambientals (22 punts) on es puntua la menor afectació del parc de les línies d’evacuació.
Cal que es posin en marxa els concursos de capacitat, per tots aquells projectes de gran tamany redefinint les puntuacions, donant més valor als criteris socioeconòmics com la participació en la inversió, així com a projectes de desenvolupament territorial endogen, la garantia de subministrament energètic per la població de l’entorn i la creació d’accions de millora ambiental en l’entorn on aquestes es desenvolupen.
2.5 Projectes de prioritat energètica
Proposem la creació de projectes de prioritat energètica que disposin d’una via ràpida de tramitació autonòmica per aquells projectes que segueixin un procediment més àgil; un mecanisme que sigui ràpid, fàcil d’avaluar, i que permeti un desplegament de renovables més accelerat, amb alt retorn al territori i amb gran acceptació social.
Es tractaria no només de recollir una guia de bones pràctiques, sinó de prioritzar els projectes que tinguin un major grau d’acceptació social i compleixin una sèrie de requisits.
Els beneficis són la compatibilitat urbanística, l’exempció de determinats topalls màxims d’ocupació, i un escurçament dels terminis existents. Així, els nivells de participació i millora ambiental disposarien d’avantatges respecte a aquells projectes que no compleixin amb els nous estàndards d’excel·lència
La proposta que traslladem són nivells de puntuació similar als concursos de capacitat, però no com una competició entre projectes sinó com una anàlisi individual amb una nota a aconseguir per poder ser declarat projecte de prioritat energètica.
Aspectes que s’haurien de tenir en compte per ser valorats com a prioritat energètica: - Carta de suport de l’ajuntament o ajuntaments on es situa el projecte - Estar situat en zona de baixa sensibilitat ambiental
- Disposar d'un certificat d’excel·lència del projecte
- La distribució territorial
- La situació en municipis que no tenen el seu consum energètic cobert per altres instal·lacions renovables per tal d'incentivar la dispersió territorial dels projectes i acostar-los a les zones de consum
- Accions d'impacte climàtic positiu no obligatòries a càrrec del promotor com reforestacions, desenvolupament de projectes de biomassa residual
- Accions relacionades amb la transició energètica com la promoció de comunitats energètiques, autoconsum municipal, eficiència energètica al municipi, acords amb comunitats energètiques locals, emmagatzematge en bateries o hidrogen verd
- Implantació d’altres activitats productives i llocs de treball
- Subministrament més econòmic per la població on es situa la planta
- Subministrament a indústries electró-intensives quan subministrin com a mínim el 33% de la generació de la planta
- Substitució d'activitats nocives per al medi ambient on el desenvolupament renovable desplacés una activitat prèvia que tingués una afecció negativa sobre el medi.
En resum
El canvi climàtic és una veritable amenaça per la salut i la supervivència de tots els éssers vius. L’emergència climàtica que totes les institucions varen declarar al 2019 no ha posat en marxa suficients mesures per lluitar contra l'augment de les temperatures i la contaminació. A Catalunya ens queda un llarg camí per recórrer:
a) Pel que fa a la generació, Catalunya està situada a la cua i només hem avançat de forma significativa en autoconsum, sector que representa una part molt petita de la feina que hem de fer per descarbonitzar la matriu energètica.
b) Les zones metropolitanes de Catalunya han d’aprofitar al màxim les possibilitats de generació d'energia renovable en tots els espais on sigui possible, alguns dels quals podran servir de nous espais multi-usos i de refugi climàtic.
c) Pel que fa a les comarques i territoris que disposen de majors recursos energètics (solar i especialment, eòlic), s’han de promoure mesures per fer possible una relació més profitosa per al desenvolupament econòmic i social dels ciutadans i ciutadans que hi viuen.
.jpeg)
