Article escrit al diari “El Periódico”, el 8 de novembre de 2024
Canvi climàtic. Adaptació a aquest. I capacitat per a ser resilients. Aquest és un mantra repetit quan parlem de canvi climàtic, i dels seus devastadors efectes en multitud de variants, onades de calor, xàfecs terribles o pertinaços sequeres.
Així, si traduïm aquesta màxima al nostre context mediterrani, probablement el principal taló d'Aquil·les per al nostre entorn, els nostres espais naturals, la nostra biodiversitat, així com per a també la pròpia vida i economia, és la política d'aigua.
Catalunya viu i pateix una sequera que fa ja més de tres anys que s’allarga. L'estrès hídric no sols l'ha viscut empreses i famílies. També ho han sofert espais naturals, rius, aiguamolls. I la perspectiva és que aquest estrès ambiental per la falta d'aigua vagi a més i no a menys en un escenari que pot significar un canvi més accelerat que gradual dels nostres boscos, zones naturals i el nostre paisatge.
Al seu torn, necessitem fer possible que l'aigua regenerada, l'aigua tractada de les aigües residuals, passi a ser una oportunitat per a molts industrials que no necessiten una aigua d'alta qualitat; per a obrir l'obligació que tota nova construcció tingui una doble xarxa d'aigua; per a l'ús de les aigües regenerades en els banys de les llars, per al manteniment i reg de zones verdes; i el més rellevant, per a garantir que determinades zones amb valors ambientals i en biodiversitat es mantinguin i fins i tot s'ampliïn.
En paral·lel, Catalunya ha viscut un petit miracle de recuperació d'un riu; el Besòs. Tots aquells que hem estat veïns i crescut entorn del Besòs sabem com l'espai ha passat d'una “quasi claveguera” a cel obert a ser un riu on es multiplica la biodiversitat i és un espai d'oci per a centenars de milers de persones que habiten l'entorn del Besòs en àrees denses i amb falta d'espais verds. Aquest miracle és fruit de decisions en el passat. Es va plantejar el soterrament del riu, opció que es va arribar a contemplar, però l'opció triada va ser garantir un espai on el riu ha acabat jugant un paper central en la recuperació de la biodiversitat i la millora de la qualitat de vida de milers de persones.
Doncs bé, en aquest context, apareix com un factor determinant garantir que els plans per a fer aigua regenerada en el Besòs deixin d'estar en estand by i passin a tenir pressupost.
L'última sequera no s'hauria pogut afrontar sense la planta d'aigua regenerada del Llobregat. Una sequera que ha estat més extrema que les anteriors, i m'atreveixo a dir, que menys que la següent. Simplement no hauríem resistit.
Avui, es tracta de definir uns compromisos que no sols redoblin la resiliència, sinó que ens garanteixin no sols el subministrament per a famílies i empreses, sinó el canvi d'usos per a una major utilització de l'aigua regenerada. Seria molt poc responsable no garantir la resiliència de l'àrea metropolitana de Barcelona, i aquesta està estretament vinculada a la planificació en matèria d'aigua regenerada.
Finalment, ens atrevim a somiar. El riu Besòs ha estat el protagonista d'un espai de biodiversitat. Al seu torn, el seu sistema deltaic ha acabat soterrat sobre zones industrials i residencials. Però és cert, que avui amb intervenció i decisió es podria fer que espais pròxims a la seva desembocadura apareguessin com a noves zona humides on no sols mantenir sinó incrementar la biodiversitat. Noves zones humides, que, alhora, són els espais amb major biodiversitat. Aquesta estratègia, de resiliència, només és possible amb noves estratègies en matèria d'aigua, i particularment amb aigua regenerada, tractada i orientada a guanyar aquests espais.
Joan Herrera i Torres és advocat especialista en Dret de l'Energia i Medi Ambient, ex-director de l'Institut per la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), soci fundador de Samsø i membre vocal d'Oikia.
